L’Hospital de Campdevànol va organitzar, el dimecres 27 de març, la xerrada "Bioètica per a societats moralment plurals i canviants", la qual va anar a càrrec de la Dra. Begoña Roman, doctora en filosofia i professora de la Universitat de Barcelona. La presentació de l’acte, que va tenir lloc a la Sala Josep Mª Anglada de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, el va fer el gerent del centre, Dr. Joan Grané i la responsable del comitè d’ètica de l’Hospital Comarcal de Campdevànol, la Dra. Montserrat Bonamaison.
L’objectiu de la jornada, organitzada des del Comitè d'Ètica del Centre, era conscienciar els professionals sanitaris de la importància de l’ètica en el decurs de les seves activitats assistencials.
La Dra. Roman va fer una ponència on va definir la bioètica com "la branca de l’ètica que es dedica a proveir els principis per a la correcta conducta humana respecte a la vida -tant la humana com l’animal i vegetal- així com l’ambient en què poden donar-se condicions acceptables per a l’existència". Roman va explicar que el criteri ètic fonamental que regula aquesta disciplina és el "respecte a l’ésser humà, als seus drets inalienables i al seu bé vertader i integral: la dignitat de la persona".
Així mateix, l’experta es va referir als pilars de la bioètica: l’autonomia, no maleficència, beneficència i justícia. En base a aquestes quatre premisses, i a les diferents escoles de bioètica, va oferir la seva visió de com n’és d’important en la societat actual. Roman va remarcar que els canvis socials, les societats multiculturals en què vivim, la necessitat d’aclarir el model de ciutadà al qual es destinen els serveis socials i la complexitat de la pròpia ètica (ètica personal, cívica, professional i organitzativa) són, entre d’altres, els motius que demanen aclariments en l’ètica dels professionals i les organitzacions.
En definitiva, Begoña Roman va insistir que cal conciliar l’ètica personal, professional i organitzacional, al servei i dins d’una ètica de la ciutadania, i va afirmar que això només s’aconsegueix si es compta amb els individus que integren l’organització, per a la qual cosa cal generar un "sentiment o orgull de pertinença".