L’Hospital de Campdevànol ha participat en un estudi de Fèrules 3D per a les immobilitzacions en fractures de radi distal, conjuntament amb l’Hospital Comarcal de la Garrotxa i l’Hospital de Blanes. Es tracta d’una prova pilot, desenvolupada durant 12 mesos sobre 31 pacients atesos a urgències d’aquests hospitals, que presentaven una fractura al radi distal, un tipus de lesió força comuna del canell. Els resultats de l’estudi s’han presentat aquest dimecres en un acte a la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
Tal com apunta Carme Pratdepàdua, responsable d’àrea i coordinadora del projecte a la Fundació TIC Salut i Social, “l’estudi avala que les fèrules impreses en 3D poden esdevenir una alternativa segura, eficient, més sostenible i centrada en l’experiència del pacient. Per tant, representen una oportunitat d’innovació amb beneficis tangibles per al sistema de salut”.
L’investigador principal de l’estudi i cap de Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, el Dr. Manel Vancells, destaca que aquest tipus d’immobilització “és una opció útil en fractures sense desplaçament o amb un desplaçament mínim, i que en aquests casos pot arribar a esdevenir el tractament definitiu”. A més, remarca que, en les fractures amb indicació quirúrgica —tant si aquesta es determina des del moment de la lesió com en els controls evolutius als 10-14 dies—, “ha demostrat ser una alternativa útil i segura, ja que permet mantenir una posició adequada de les articulacions i ajuda a prevenir complicacions secundàries, com rigideses o edemes, sovint associades a altres sistemes d’immobilització més dependents de la tècnica d’aplicació, com les fèrules de guix o els guixos tancats”.
Per la seva banda, el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha destacat que “aquest projecte exemplifica el potencial del model GovTech per impulsar la innovació al servei de les persones. La col·laboració entre centres sanitaris i partners tecnològics permet testar, validar i escalar solucions amb impacte real, millorant la qualitat assistencial, l’eficiència dels serveis públics i la sostenibilitat. És així com transformem el sistema de salut: apostant per la innovació aplicada i la cooperació público-privada per generar valor tangible per a la ciutadania”.
Beneficis de les fèrules respecte al guix
Les fractures de radi distal són una de les lesions ortopèdiques més comunes, especialment entre la població adulta i la tercera edat. Aquestes lesions solen ser tractades de forma provisional o definitiva amb el guix com a mètode d’immobilització per proporcionar estabilitat a la fractura i permetre la curació adequada de l’os.
En aquest cas, a l’estudi s’han comparat els resultats de 12 pacients tractats amb guix i 19 pacients immobilitzats amb una fèrula 3D, des d’una perspectiva clínica, assistencial, econòmica i mediambiental. Les fèrules es van imprimir prèviament en quatre mides diferents, i estan fetes de resina fotopolimeritzable; un material lleuger, que facilita la ventilació de la zona afectada, permet una millor higiene respecte al guix, no genera residus hospitalaris i fa possible la seva posterior reutilització.
A banda d’aquests beneficis prèviament coneguts, els pacients van reportar una reducció del 75 % en el dolor sentit en l’última visita respecte a la primera, mentre que en el cas del guix, aquest percentatge va caure al 20 % menys de dolor. Així mateix, els pacients amb la fèrula van reportar millors resultats de confort, especialment pel que fa al pes i a la comoditat de la immobilització.
En l’àmbit assistencial, el temps necessari dels professionals per immobilitzar la fractura va disminuir un 42 % en el cas de les fèrules, amb un temps de col·locació mitjà de 3,13 minuts, respecte als 5,48 minuts de col·locació del guix.
Finalment, en quant a la sostenibilitat i l’impacte econòmic, l’estudi evidencia un estalvi potencial de recursos gràcies a la reducció del temps assistencial, la reutilització parcial dels dispositius i el menor consum d’aigua i materials, ja que en el cas del guix calen de mitjana uns 15 litres d’aigua per col·locar-lo, mentre que en la impressió 3D no se’n fa servir.
